L'osteoartritis en gossos és una malaltia degenerativa que s'estima que afecta gairebé un 25 % de la població canina mundial, que deteriora inexorablement la qualitat de vida de l'animal, i que sol donar-se amb més freqüència en les races grans. Veurem què és, com es diagnostica, com es tracta i quins gossos són més propensos a patir-la.
Què és l'osteoartritis en gossos?
L'osteoartritis (o artrosi) és una malaltia articular que sol afectar els gossos d'edat adulta i que consisteix en una degeneració progressiva del cartílag de les articulacions, on també es produeixen canvis a la membrana sinovial i als teixits que envolten l'articulació.
El resultat és una inflamació lleu però contínua, que es tradueix en episodis de dolor constant com a conseqüència de la manca d'amortiment a la zona d'inserció dels ossos al colze, el canell, el genoll, la columna vertebral o el maluc.
El diagnòstic de l'osteoartritis en gossos sempre el fa el veterinari mitjançant una exploració exhaustiva que, de vegades, pot anar acompanyada de radiografies. Tanmateix, hi ha certs símptomes que delaten aquesta malaltia en el gos:
- Coixeja en caminar o es nega a fer exercici físic.
- Sents dificultats per aixecar-se i per moure's.
- Gemega, gruny o plora amb més freqüència.
- Passa més temps estirat en postures molt rígides.
- Reacciona de forma agressiva si intentem palpar la zona afectada.
- Perd l'apetit.
El tractament de l'osteoartritis en gossos és de caràcter pal·liatiu, ja que no es pot fer res per frenar l'avanç de la malaltia. L'única opció que queda és alleujar els símptomes per facilitar la qualitat de vida del gos en la mesura del possible.
D'una banda, s'administren antiinflamatoris no esteroïdals per intentar reduir la inflamació local i alleujar la sensació de dolor, tot i que la mesura principal que s'adopta és un tractament a base de condroprotectors com àcid hialurònic, glucosamina i condroitín sulfàtic.
Sovint, aquests fàrmacs es complementen amb suplements alimentaris amb propietats antiinflamatòries, com el suplement vitamínic de Baluka, balukaVIT, ric en cúrcuma (un potent antiinflamatori).
D'altra banda, es recomana que el gos, dins de les seves limitacions, faci tot l'exercici físic que pugui per evitar agafar pes, ja que l'obesitat canina és un factor que agreuja els símptomes de l'osteoartritis. Una dieta especial i alguns tractaments complementaris de fisioteràpia ajudaran l'animal a suportar millor el dolor.
Finalment, és fonamental que el gos pugui descansar, ja que tendirà a conciliar pitjor el son a causa d'aquest dolor continu. Recomanem un matalàs còmode i ergonòmic, que s'adapti al seu cos i a la seva mida, com el matalàs de viscoelàstica balukaDREAM que desenvolupem a Baluka.
El nostre Matalàs de Viscoelàstica
Porta el seu nom brodat
Cuida dels seus ossos
El millor per a gossos amb displàsia o artrosi
Races de gossos que pateixen osteoartritis
Com veurem a continuació, existeixen determinades races de gossos que són més propenses que altres a patir osteoartritis. La mida és un factor de risc, tot i que això no signifiqui que totes les races grans la pateixin i que totes les races petites o mitjanes estiguin potencialment exemptes.
Rottweiler
Els gossos de la raça Rottweiler són els més propensos a patir osteoartritis, com va demostrar un estudi emprès pel Royal Veterinary College, pertanyent a la Universitat de Londres.
L'estudi clínic va concloure, després d'observar gairebé mig milió d'exemplars, que aquesta raça presentava uns factors genètics especials que la convertien en la major candidata al desenvolupament de l'osteoartritis.
Labrador / Golden Retriever
Aquestes races tan similars es caracteritzen per ser propenses a desenvolupar problemes articulars com la displàsia de maluc; els seus factors genètics també els predisposen a patir dolències de diversa índole a les seves articulacions, sent l'osteoartritis una de les més freqüents.
Pastor alemany
Igual que passa amb els Labradors i els Golden Retriever, el Pastor Alemany és molt propens a desenvolupar displàsia de maluc. En aquest cas, la displàsia sol acabar sent el desencadenant de l'osteoartritis.
Dogo de Burdeos
La gran mida del Dogo de Burdeos també el converteix en candidat a desenvolupar osteoartritis. En aquest cas, els efectes s'acceleren molt més que en altres races, ja que la seva esperança de vida és sensiblement menor (un màxim de 8 anys).
San Bernat
Aquests grans bonassos tampoc s'escapen de les dolències articulars: la seva gran mida i pes fa que els seus tendons estiguin en un constant risc de lesió des de l'edat adulta. Les seves articulacions també pateixen aquestes conseqüències des d'edats més primerenques, cosa que els converteix en candidats a desenvolupar displàsia i osteoartritis amb més freqüència.
La millor manera de tractar l'osteoartritis en gossos és anticipar-se i buscar la detecció precoç de la malaltia: com més aviat comencin les cures, més s'atenuarà la degeneració articular, i el gos gaudirà d'una millor qualitat de vida durant més anys.

