Els gossets són animals gluttons per naturalesa; no dubten ni un segon a portar-se a la boca qualsevol substància per identificar-ne el sabor. Però aquest apetít glutton també pot ser font de problemes quan ingereixen substàncies que són tòxiques per a ells o directament no són aliments ni tan sols per a nosaltres.
Si sospitem que el nostre pelut amic ha fet una de les seves i s'ha menjat alguna cosa que no havia de menjar, el primer que hem de fer és trucar al veterinari. Però, si no és possible contactar-hi, hem d'avaluar la situació per determinar si hem de fer que el nostre gos vomiti o no, i així guanyar temps fins a poder parlar amb el veterinari o desplaçar-nos fins a la clínica amb el nostre amic de quatre potes.
Quan NO hem de provocar-li el vòmit al nostre pelut company?
Hi ha casos en què no hem de fer que el nostre gos vomiti, ja que, si ho fem, pot ser pitjor el remei que la malaltia. Aquests casos són els següents.
- Si s'empassa un objecte tallant, punxant, esmolat o de mida gran. Els objectes d'aquest tipus podrien provocar-li danys al tub digestiu, com talls, esquinçaments i hemorràgies internes.
- Si presenta símptomes com salivació excessiva, convulsions, respiració alterada o problemes per empassar, o es troba inconscient.
- Si no sabem quina substància s'ha empassat. Davant el dubte, el millor és acudir directament al veterinari, o quan sospitem que ha ingerit derivats del petroli, substàncies corrosives o tensioactives.
- Si han passat més de dues hores des de la ingesta. Transcorregut aquest temps, és més que probable que la substància tòxica ja estigui al torrent sanguini, per la qual cosa no té sentit fer-lo vomitar.
- Si el nostre gos ha vomitat sol.
Remeis casolans per fer vomitar el nostre gos
Si no es dóna cap dels casos anteriors, aleshores sí que hem d'actuar per incitar-lo a vomitar. Els mètodes que veiem a continuació no són “innocus” per al nostre pelut, per la qual cosa després d'aplicar-los sempre hem de portar-lo al veterinari perquè faci un seguiment del seu estat.
Amb aigua oxigenada
L'aigua oxigenada és un desinfectant comú als botiquins de casa, així que la tindrem a mà. Hem d'usar aigua oxigenada al 3%, uns 2 ml per quilo que pesi el nostre amic pelut (per exemple, si pesa 5 kg, li donarem una dosi de 5-10 ml d'aigua oxigenada).
Per fer que se la mengi, podem posar-la al bevedor o, si es nega a beure, usar una xeringa i aplicar-li l'aigua oxigenada directament a la boca. Si passen 10-15 minuts i el gos continua sense vomitar, hem de repetir el procés reduint la dosi a la meitat.
Amb aigua i sal
Si no tenim aigua oxigenada, una altra manera de fer vomitar el nostre gos és amb una mescla d'aigua i sal. En un got amb aigua, afegirem entre 1 i 3 culleretes de sal, i li aplicarem la mescla a la boca amb una xeringa.
Sabràrem si un d'aquests mètodes ha fet efecte si, al cap de 10 minuts com a màxim, veiem que el nostre amic pelut comença a salivar, té nàusees o contraccions abdominals.
Com vam dir abans, aquests mètodes poden provocar problemes com gastritis o intoxicacions, així que, després d'aconseguir que vomiti, cal acudir al veterinari amb ell perquè l'avalui.
Formes NO recomanades per provocar-li el vòmit
Malgrat els danys que els dos mètodes anteriors li provoquen, són els més indicats per fer que el nostre gos vomiti. A part d'aquests, hi ha altres “mètodes” estès en l'imaginari comú dels que són pares d'un gos, però, o no són efectius, o no són recomanables.
- Amb oli: l'oli està recomanat per a gossos amb símptomes lleus d'estrenyiment, ja que té la capacitat de mobilitzar el trànsit intestinal. Tanmateix, no és un producte emètic, és a dir, amb efectes vomitius.
- Amb llet: els gossos grans deixen de digerir la lactosa, que es queda a l'intestí i accelera el trànsit. En altres paraules, també és una substància que provoca diarrea en els gossos, però no el vòmit.
- Introduir-li els dits a la gola: amb l'estrès i la por en veure que el nostre gos ha ingerit alguna cosa tòxica, pot ser que el primer que ens vingui al cap sigui introduir-li els dits a la gola. Aquesta maniobra provoca el vòmit en les persones, però no es recomana per als gossos. Ni per als seus pares, ja que podem rebre una mossegada en acte de legítima defensa per part seva.
Quines substàncies són tòxiques per als gossos?
Al nostre article sobre els aliments tòxics per als gossos parlem dels principals productes o substàncies que els nostres peluts no poden menjar. Entre ells hi ha xocolata, raïm, panses, all, ceba, alvocat, xilitol (edulcorant), cafeïna i alcohol.
Si el nostre gos ingereix algun d'ells en quantitats considerables, hem de provocar-li el vòmit immediatament, recorrent a l'aigua oxigenada o a la sal, i contactant amb el veterinari tot seguit.
Com sempre, el millor remei és la prevenció, per la qual cosa hem d'estar atents i allunyar del nostre petit (o gran) glutton aquelles substàncies que, per molt suculentes que li semblin, mai no ha de portar-se a la boca.
A baluka sabem que incitar el nostre gos a vomitar és fer-lo passar un mal tràngol. Però no oblidem que es tracta d'un mal menor que, segons la substància i la quantitat ingerida, pot salvar-li la vida.
